marginàlies

En el bar només hi ha un jove que feineja amb un portàtil, un home gran que llegeix el diari i dos operaris d’una companyia telefònica que berenen sense aixecar la veu. No tenen engegada la televisió i no se sent més fressa benvolent que la de la jove feta madona darrera el tasser.

Tot acompanya perquè llegir sigui profitós però ell maleeix els llibres que deixen poc marge per escriure-hi les notes que li suggereix la lectura i, sobretot, el que té entre mans. Li costa entrar-hi i reconèixer què li deixa, i tanmateix seguirà llegint amb tossuderia tot esperant que d’un moment a l’altre canviï de sendera i el meni a altres sensacions més vives i tractables.

S’haurien de poder retornar els llibres que no t’han plagut i que et tornassin el que pagares per ells?, es demana de sobte. O canviar-los per uns altres, talment com ho poden fer amb molts productes del mercat, sobretot els adquirits en dates assenyalades com a regals? Són productes de mercat, els llibres, i així se’ls ha de tractar? Les tares dels llibres, són només les que afecten la impressió o la enquadernació deixant de banda el contingut? Han de tenir garantia, els llibres?

I fa un glop del cafè amb llet amb tassó, com ha de ser, per mirar d’escatir si la pensada és una bretolada que convé disculpar o podria ser exposada amb tot respecte a qualsevol debat sobre literatura o en una reunió del gremi de llibreters.