marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

5 de setembre de 2014
0 comentaris

LA FORNAL DE LA VEU

Els ulls de ciutat
amb els ullals abatuts
molt lents reposen
damunt els bancs de fusta
que acotxen l’infortuni.

Aquest silenci
ens clou les mans i ens obre
la boca del foc
que ens glaça l’espinada
i la fornal de la veu.

La vida plena
de desig és la tarda
d’un alt sentiment
faent de galàxies
extingit abans del foc.

NADALAJANT
25.12.2020 | 6.16
FOGONADA
27.04.2011 | 2.01

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.