marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
5 de setembre de 2014
0 comentaris
LA FORNAL DE LA VEU
Els ulls de ciutat
amb els ullals abatuts
molt lents reposen
damunt els bancs de fusta
que acotxen l’infortuni.
Aquest silenci
ens clou les mans i ens obre
la boca del foc
que ens glaça l’espinada
i la fornal de la veu.
La vida plena
de desig és la tarda
d’un alt sentiment
faent de galàxies
extingit abans del foc.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!