marginàlies

El jardiner de Can Gazà està disposat a fer brostar tots els colors possibles en cada estació. Hi té la mà trencada, tractant plantes; en coneix secrets ocults, hi llegeix allò que estan a punt d’escriure i no hi parla, però els ho diu tot amb la mirada que no es vol retre als infortunis i amb les mans avesades a tractar material sensible per molt que la seva vida vagi de gambirot i no ho sembli.

La vida vegetal també és diferent, a Can Gazà. Per no desdir de l’entorn i de la suor dels residents a l’hora d’endreçar qualque espira de coratge, qualsevol espècie de cactus podria ser el senyal heràldic de maginàlia per la seva resistència, la seva altíssima capacitat d’emmagatzemar l’aigua que necessiten per viure i de protegir-se de totes les adversitats. I tanmateix hi brosta i creix esponerosa qualsevol planta si troba qui se’n cuidi.

Ajuden molt a donar vida, les plantes de Can Gazà. Acompanyen la mandra de la calor i ajuden els residents  a no retre’s.