marginàlies

Els més dissortats i tot, els que sobreviuen malgrat tot de les deixalles d’altres pegant colzades a l’aire i al germà proïsme, aquests dies de discursos institucionals, nadales estantisses i cartes als Reis, confiaran les seves pesantors a l’esperit nadalenc que pinta l’esperança de vermell i blanc. I de la resistència heroica permanent estant, somniaran victòries definitives i les creuran possibles, i es convenceran que les mancances i les diferències que determina el mercat i la competència cauran aviat, com cessen les tempestes i la maregassa. I sí, la confiança, per matussera que sigui, pot ser aviadora de força i coratge. Sí, res no costa desitjar salut i el desig de desitjar, i abraçar qui s’estima tot fent comptes que abraça la humanitat i la felicitat que sí que és possible. I en sentir la sibil·la (Jesucrist, Rei universal / Home i ver Déu eternal /
del cel vindrà per a jutjar / i a cada u lo just darà) hom també creurà en ella, en el seu dramatisme que es contraposa amb valentia a l’exultació de la felicitat del món, i en la justícia universal.