El foc no és gens fecund però sap seduir i, marranerament, com un ca, es deixa amoixonar per les criatures que s’hi atansen amb prudència però amb la fatuïtat de qui es creu capacitat per sotmetre’l, per aregar-lo com a una bèstia. Els ulls encesos d’un menut fitant el foc compendien els misteris majors d’això que deim vida i despleguen, alhora, els mecanismes precisos per entendre-la i estendre-la. Domesticat i tot té ànima, el foc, i per això convoca totes les altres ànimes a dansar fins a l’extenuació, fins que el dia el desacralitza, però deixant-nos la cendra de la vanitat per espantar els destructors de les collites i de les arts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!