marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

18 de gener de 2016
0 comentaris

LA DENSITAT DEL SOMNI

Avui, tercer dilluns de gener, és festa en els cinquanta estats que conformen els Estats Units d’Amèrica: celebren el Dia de Martin Luther King, Jr., clergue i activista que va néixer a Atlanta, Georgia, el 15 de gener de 1929 i morí assassinat a Memphis, Tennessee, el 4 d’abril de 1968, acabats de fer els 39 anys. Amb aquest dia es pretén commemorar i celebrar, també, la lluita contra la discriminació racial i ètnica, i a favor dels drets civils basada en la no-violència, mètode de lluita que observà amb èxit Ghandi a l’Índia en contra de l’imperialisme britànic.

No hi és de més recordar que la l’estratègia de la no-violència pretén incidir en la societat perquè canviï la seva actitud envers situacions d’abús, discriminació, greuge i altres formes d’opressió, a partir de l’educació, la persuació, la desobediència civil, l’acció directa no-violenta i la comunicació a través dels mitjans tradicionals i, darrerament, les xarxes socials.

De Luther King se’n poden retreure moltes dites i cites perquè va ser un gran orador i de l’oratòria, dels seus discursos precisament, en va fer la seva millor eina deixondidora i activadora. De totes, una, ara com llavors, segueix sent frontispicial per a tots els activistes que mai no es cansen: “No tenim cap altra opció que la protesta. Han estat molts anys de notable paciència, fins al punt que, a vegades, hem donat als nostres germans blancs la impressió que ens agradava la manera com ens tractaven. Per això som aquí aquesta nit: per lliurar-nos d’aquesta paciència que ens ha fet pacients amb quelcom tan important com la llibertat i la justícia”.

El discurs que més ha transcendit de King, fins al punt de convertir-se en icònic, va ser el que va fer el 28 d’agost de 1963 a Washington, al Lincoln Memorial, com a capítol de la “Marxa sobre Washington per la feina i la llibertat”. Allí va dir allò de: I Have a Dream. “Tinc un somni: un dia aquesta nació s’alçarà i viurà el veritable significat del seu credo: tots els homes han estat creats iguals”.

A King l’escoltaven dues-centes mil persones i encara ara és considerada una de les manifestacions més importants de la història estatunidenca en la capital política més decisiva del món. El 29 de setembre de 2013, en una capital mediterrània no tan decisiva, Palma, sortiren al carrer cent mil persones, just la meitat que a Washington, per exigir respecte per l’educació i per dir al pitjor president que han tengut mai les Balears que ja n’hi havia prou de destruir ponts i somnis.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.