marginàlies

Les paraules no es compren i per això no cotitzen a borsa… de moment, perquè Markus Lei és el creador de la primera empresa dedicada a la fabricació de paraules, la Verba. I sembla que el negoci funciona: “Passaré a la història com l’inventor d’un idioma que no té simplement parlants sinó consumidors. L’home ha arribat a pagar pel menjar, per l’aigua, per l’energia, per tenir un sostre o per la informació; ara ha arribat el moment de pagar per parlar”.

El text destacat pertany al relat “La fàbrica de les paraules”, inclòs en el llibre “La venedora de paraules”, traducció de “Made in Galiza”, del poeta, narrador, sociolingüista i activista social Séchu Sende. Treball que reuneix 42 textos que combinen el relat breu, la poesia, el prospecte de sensibilització lingüística o el guió cinematogràfic amb un objectiu clar: valoritzar el gallec i els seus parlants, recuperar el seu parlar sense cap mania en tot i per tot.

I ho fa amb la imaginació oberta de pinte en ample, tafanejant per tots els àmbits on el gallec calla perquè encara té por, la por que resta de la guerra declarada als parlars de l’Estat espanyol distints del castellà. I sobrevolant l’absurd de tot plegat si no fos que la realitat supera la ficció.

Entra bé, la lectura d’aquest poema d’amor al gallec que és tant com dir a totes les llengües sotmeses pel poder absolut de la bestiesa. Un poema èpic, per ventura, que també vol preservats els paisatges naturals de les llengües, car amb la seva destrucció s’enterren milers de tones de paraules perquè, com demostra Sende, les paraules es poden mesurar per saber quina superfície ocupen.

D’aquest menjívol i juganer exercici didàctic -traduït al basc, al kurd, al turc i al català però no al castellà- hi he notat a faltar, ves per on, un relat sobre el trasplantament de llengua.