marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de juliol de 2021
0 comentaris

LA DENSITAT AMENAÇANT DE LA CALDA

La calor imposa un silenci estrany que no consenten les cigales mascle. Cap d’elles no rebentarà, com voldrien molts i com afirma la creença popular. I mai no sabrem quantes femelles aconsegueixen atreure; si el seu ardor que es fica a les orelles com una agulla inquisidora té recompensa i si un cop rescabalat, el mateix mascle torna a reclamar femella o calla una estona.  A l’aire li costa penetrar en la cremor que emboira el panorama però no als avions, que han retornat a betzef després de molt de temps de reposar. Desafien els virus, els avions, i no es pot descartar absolutament que amb els golafres de sol i de beguda a preu rebentat, no hi vingui el virus que ja ha matat més de quatre milions de persones en el món. És temps d’estàtues i pedres, de quietuds imposades per no cridar ni insolacions ni deshidratacions; de descartar curses inútils i limitar els moviments, que es tornen  feixucs i dolorosos. Temps d’anar on van els moixos, que solen ser els llocs més refrigerats; i molts d’ells inaccessibles, també. Temps de volcans desesperats, d’enrabiades climàtiques i de donar-ho tot a la música, de lliurar-li tant el cos com l’ànima.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.