Cremen les ales
i els versos res no diuen
si l’ombra parla.
de gambirot ve la mort
dansant damunt dels calius.
Besa’m i calla,
que l’odi cortès empeny.
Pren-me la llengua,
ensaliva’m la boca,
excita’m l’esperança
Paga la pena
seure en terra i esperar
tots els crepuscles,
sentir com la llàgrima
llenega i es fa roca
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!