La catàstrofe del País Valencià ennuega, ens pren les paraules, ens ennegreix la mirada i ens paralitza. La destrucció, la indefensió, el desesper, l’angoixa, la impotència, tantes morts, tantes persones desaparegudes… El poder destructiu converteix l’aigua, la font de la vida, en instrument de tortura i de mort, en cadafal immens d’execució. La natura ens regeix per molt que l’envaniment humà es negui a reconèixer-ho. Ens creiem molt superiors als designis naturals tot desafiant-los estúpidament. De la natura en som alumnes distrets, malfeiners i fatxendes, i així ens va; així no ens cansam d’embrutir-la, de trencar l’harmonia sobre la qual es pot desplegar l’existència en totes les seves manifestacions. Ara, però, tot el suport als germans del País Valencià.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!