marginàlies

A Bunyola -són les tres de l’horabaixa- acaba de fer una tempesta que ha deixat molts de litres -no tenc mesurador però em diuen que una vuitantena llarga- en menys d’una hora i la conseqüència més greu, la carretera de Sóller negada en passar per baix de la vila. En veient com queia la pluja s’han desfermat totes les alarmes, clar, que els germans valencians segueixen a la intempèrie de tot i absolutament desposseïts.

Tanta quantitat d’aigua deu haver afectat algun dels transformadors de la vila -així dèiem un temps a les casetes que la companyia de la llum aixecava, ningú sabia amb certesa per què, en els indrets que considerava més adients i que marcava amb la calavera i a baix les dues tíbies en ics indicant que no es tocàs perquè hi havia perill de mort- i mig poble està a les fosques. Se’n va l’electricitat i sembla que algun òrgan del nostre cos ha fet fallida. També s’ha interromput la connexió a internet i fa la sensació que una de les ròtules ha patit un infart.

Per contrarestar tant d’enuig, hom encén l’única candela que té a mà i s’embadaleix amb la flama, tot un prodigi, es diu, molt quieta en no haver-hi corrent d’aire. La punta del ble incandescent i quatre cons que el curullen sobre una base blavosa que arranca de la superfície de la cera fusa: el primer gairebé transparent, el segon d’un gris malalt, el tercer carbassenc lluminós i el quart, que marca la punta, amb el to carbassa més assuaujat. Amb tan poca intensitat -la candela gairebé és de pega- pot escriure amb dificultat i la lectura posa en perill seriós la vista.

Faria un cafè, sí, per adir-se més amb aquest temps primitiu que aviat, això espera, es tornarà a electrificar i a interneturitzar. Emperò la cafetera és elèctrica i no sap on va guardar la italiana; que tanmateix no li serviria de res perquè tampoc no té el cafè adient. Podria sortir a la clastra a veure els efectes immediats de la tempesta, que té pujols a prop, puigs un poc més enllà i al darrera la Serra, però si surt ara no podrà esvair la humitat de les soles de les sabates i fotrà potades per tot i avui, justament, ha fregat la casa.

Som bons d’aturar, deia sa mare quan algú ple de salut, de sobte, tenia un denou que el retia. Ara, sense electricitat ni internet, també som ben bons d’aturar encara que mantinguem la salut perfectament a punt de gimnàs.

La candela va minvant i l’horabaixa no deixa: prest començarà a fosquejar i l’electricitat segueix absent…