marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

31 d'octubre de 2013
0 comentaris

LA CAIXA DE LA REVOLTA VERDA

La subhasta d’obres d’art a favor de la Caixa de Resistència de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears celebrada ahir a Palma va ser un èxit absolut. De manera exemplar, una llista generosa de creadors plàstics han pres partit i han volgut donar la cara per la noblíssima causa de la lluita per una educació pública de qualitat, lliurada d’intervencionismes ideològics i d’altres experimentacions forassenyades.

La revolta verda liderada pels docents i les mares i els pares dels alumnes de les Illes està sent una demostració fefaent que la immensa majoria de la ciutadania està d’acord amb què “amb les coses de l’educació” -com amb les del menjar- no s’hi juga i que en aquesta exigència democràticament responsable hi comprometen el bo i millor: diumenge passat varen ser els músics de la Simfònica els qui se sumaren als esforços, ahir els pintors i escultors, i a tota hora escriptores, escriptors, actrius, actors i, òbviament, especialistes en la matèria.
     De la mateixa manera, l’encabotament de Bauzá i el seu Govern a mantenir el TIL i de desoir malèvolament el clam que no deixa i que s’hi mostra contrari pels gravíssims perjudicis que provoca, demostra la densitat ideològica -i tòxica- de la iniciativa. Desenganyem-nos: el bauzanisme deplora els drets socials i per això els desactiva. No vol una escola pública ben dotada, puixant i de qualitat, que faci ciutadans lliures i per això crítics, perquè no creu en la diversitat ni vol res que sigui plural; no vol el diàleg perquè no creu en l’entesa ni en els consensos, tan necessaris per a la decència cívica. Ell vol una esquifida elit que ordeni i mani per mantenir i augmentar els seus privilegis, i una tropa extensíssima que treballi per ella i els seus interessos.
     Els esdeveniments es precipiten de tal manera que es fa difícil avaluar com cal tot el que passa “en verd”, això és, en positiu. En dos mesos, malgrat el silenci còmplice dels mitjans de comunicació d’abast estatal, a l’arxipèlag han passat moltes coses, tantes i tan emgrescadores a nivell ciutadà que d’aquí a no-res parlarem d’un abans i un després de la tardor de 2013. Més de cent mil persones al carrer disposades a no passar per l’embut no s’havien vist mai a l’arxipèlag. De la mateixa manera, la desqualificació que d’aquesta manifestació abassegadora n’han fet Bauzá i la seva colla d’acòlits també ha estat clamorosa; tant, que els està passat factura per molt que no ho vulguin admetre. Mai no havia estat tan densa la solitud d’un president, ni mai havia estat tan sectari el Parlament de les Illes Balears.
     Quant a la Caixa de Resistència, un dels símbols d’aquest moviment ampli, de gran abast, em fa l’efecte que encara no hem apreuat com cal el seu valor. Més enllà de la xifra que amuntega en aquests moments, convé atendre d’on provenen les aportacions i els imports mitjans de les imposicions. Majoritàriament són menors de cent euros i arriben de tots els punts cardinals de la catalanoparla. Això ens indica que és una caixa molt participada i en la que s’hi han abocat generosament els principatins, els valencians, els de la Catalunya Nord i els andorrans. Moltes empreses i entitats continentals han fet recapte: l’Assemblea Nacional Catalana (ANC); el diari El Punt-Avui; la Vilaweb de Vicent Partal; l’Editorial Tres i Quatre, de València, entre d’altres, la qual cosa significa ben clarament que la nostra causa és causa comuna de la catalanitat.
     Finalment, de tot el que s’ha esdevingut des de l’inici de curs (i sols fa unes setmanes) se’n dedueixen de forma clara dues coses: la primera, com s’ha dit, que la calma balear és força revoltosa quan es vesteix de verd -quan es juga amb allò que considera sagrat- i la segona que el TIL és mort, raó per la qual Bauzá li hauria d’organitzar un bon enterrament; un enterrament de primera, amb carruatge d’època tirat per dos cavalls negres com la pega. Si no l’enterra aviat, mort i tot, el TIL l’enterrarà a ell; políticament, és clar. I ja veurem quants el ploren; políticament, of course. O no…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.