marginàlies

Hi ha instants en què l’atzar, sempre capriciós, la inconsciència, més freqüent del que caldria, o potser la mala llet converteixen la realitat en un saló kafkià o en un escenari de l’absurd més destil·lat.

En el telenotícies de la televisió púbica de les illes Balears del migdia d’aquest diumenge, informaven que un grup de persones s’havien reunit al centre de Palma per denunciar el tracte que rebien els cans de caça que, en no servir per caçar, eren abandonats o matats, en molts casos salvatgement. Per a aquests cans els reunits reclamaven l’aplicació de la llei de benestar animal en la que no s’hi contempla el seu cas.

Poc després d’aquesta notícia, també s’informava que un jutge federal de Texas ha ordenat l’alliberament de Lian Conejo Ramos, un nin de cinc anys, i de son pare que els agents del Servei d’Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (el temut ICE, o United States Immigration and Customs Enforcement) varen detenir en una batuda de Minneapolis. La imatge de la detenció de la criatura, amb gorro de color blau i motxilla de Spider-Man, varen fer la volta al món.

La notícia, evidentment, remetia tant a l’actitud com al comportament dels agents de l’ICE -que ja han assassinat dues persones que s’oposaven tant a la seva missió com al seu comportament-  que converteixen la seva feixista comesa en una veritable ràtzia nazi o en  una cacera humana aplaudida amb entusiasme per una part capital de la humanitat i condemnada al silenci per una altra part de la mateixa magnitud.

L’absurd d’aquesta seqüència m’ha aclaparat; no em deixa enraonar amb claror.