marginàlies

La zona enjardinada de Can Gazà, gràcies als desvetllaments i a l’ofici d’Antonio, presenta un aspecte immillorable. I això que el jardiner en cap ha estat una quinzena de dies de baixa per un virus estomacal que l’ha deixar ben apallissat i a la vora de la deshidratació. Ha treballat per a gent important, n’Antonio; per a un xeic i tot. No vol espinzellar per què ha acabat residint al casal dels prodigis i ningú no insisteix a demanar-li-ho. Importa molt més que s’hi senti bé i es recuperi de les xacres que l’assetgen.

La brusca del matí ha deixat petja en les plantes i els cossiols gazanencs. Les gotes d’aigua que ho testimonien s’han entretingut molta d’estona damunt les fulles del roser que està a punt de poncellar i al migdia, amb el cel ben estirat, les abelles libaven a plaer el nèctar de les margarides. És ben agraïda, l’aigua, i fins i tot  el temps mal pastat,  que ha refrescat però no el suficient com per allargar les mànigues de les camises.

La tardor triga a arribar i no tant els problemes de pell dels residents, que en les primaveres es ressenten de tot. N’Eusebi reclama l’atenció d’un responsable perquè li miri l’erupció que li ha sortit prop de l’aixella esquerra. Sense pensar-s’ho, just entrar en el despatx,  s’aixeca la camiseta i, a més de mostrar la lletjor de l’erupció, manifesta clarament que fa estona que aquella pell vulnerable i delicada fa estona que no veu aigua i sabó. Costa tant que incorporin els hàbits més elementals d’higiene!

En Bartomeu demana per venir a dinar. És un jove –molt jove!- plantós, alt i fort, que dorm a un alberg perquè s’ha discutit amb son pare, que han enxampat fent trampes en els seus negocis. Enlloc de demanar ajut als amics, la majoria casats i amb criatures, manifesta, s’estima més resoldre la dificultat a la seva manera: sol i sense molestar a ningú. Estranyes raons, certament, però no cal atabalar-lo més del que cal, avui. Demà segurament serà més explícit. El suculent aguiat de xai li reblanirà la prevenció excessiva.