marginàlies

Remuntaràs els corrents de les traïdes
amb aletes de tauró i ulls de pantera,
escriuen en verd al portal del prostíbul.
Recorda que la recerca de la joia
ennobleix l’abocador de carn encesa,
xiuxiueja el prior al postulant més jove.

Entre la ferralla, un riu subterrani
de maragdes i paraules precioses,
acerades com el viu de la tendresa,
insubornables com la noblesa en vena,
vocifera un foll dins la biblioteca.
L’amor fa déu bo i la mort s’afanya a viure
per no decebre qui a morir es disposa.
Torna a cantar la balada del canalla,
filla, que ets la bondat personificada.