Lennon forever!! tot un referent dels ideals de hippye!!
marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
8 de desembre de 2013
1 comentari
JOHN LENNON HO VA IMAGINAR TOT
Avui fa 33 anys que Mark David Chapman matà John Lennon. Record amb una precisió gairebé rellotgera el moment en què ho vaig saber. Acabava d’aparcar el cotxe just davant el portal gran de la parròquia de qui encara som veí. En dirigir-me cap a casa em vaig topar amb un conegut, de la meva edat any amunt any avall, que m’escometé directament amb la mala nova.
Em sobtà la marcada tristor d’aquell jove de vint-i-pocs anys, una mena d’espant contingut que no trobava assossec. “Quina putada”, deia un pic i un altre com si pegàs cops de puny a un sac de boxa. Jo duia les mans ocupades i record perfectament que no vaig deixar a terra els embalums, no sé encara per què, en senyal de voler entrar en conversa. Em vaig limitar a pintar la sorpresa en el rostre i a mussitar un “collons, és vere?”, que tan llavors com ara em sembla d’una estupidesa indigna. El jove, en el seu atabalament, reparà en el detall que anava carregat, i s’acomiadà consirosament, procurant que la cabellera que lluïa, com Lennon, dissimulàs el seu pesar.
Sempre he pensat que el conegut esperava de mi quelcom més que estranyesa i una lleugeríssima pertorbació; per ventura una abraçada que, en aquell precís instant, el meu ànim no reclamava perquè entre el conegut i jo no hi havia més que cordialitat de tracte. Ens unien moltes causes, que feien que coincidíssim a molts d’esdeveniments, alguns cafès matiners al mateix bar, comentaris contragovern a peu de carrer i poca cosa més.
Fa molt que no coincidesc amb ell, però quan ho féiem amb més assiduïtat, sempre recordava aquell moment i em retreia la poca traça amb què vaig tractar la seva aflicció. Trenta-tres anys després, estic ben segur que esperava que li donàs el condol com si John Lennon fos un germà. I estic més segur que mai que ell, en veure’m, també pensava en aquell 8 de desembre de 1980 i en la meva estupidesa, en no voler compartir amb ell el drama.
Encara avui m’empegueesc de la meva gelada reacció. No s’ho mereixia ni el conegut compungit ni el Beatle que ho va imaginar tot perquè mai no ens manqués cap somni ni cap causa per perseguir-los.
I per no oblidar-ho, escolt unes quantes vegades la cançó que George Harrison dedicà al seu col·lega: All Those Years Ago. I seguint l’espiritualitat de Harrison pens que, encara que mai no resi, no ens faria cap mal pregar a Lennon, ara que ja viu l’eternitat, que espanti l’esperit de les mentides que vola lliure per aquest deplorable món de la llum. Fa molts d’anys que Lennon ho va dir tot, ho va imaginar tot. I encara ho diu i ho imagina.
Sempre he pensat que el conegut esperava de mi quelcom més que estranyesa i una lleugeríssima pertorbació; per ventura una abraçada que, en aquell precís instant, el meu ànim no reclamava perquè entre el conegut i jo no hi havia més que cordialitat de tracte. Ens unien moltes causes, que feien que coincidíssim a molts d’esdeveniments, alguns cafès matiners al mateix bar, comentaris contragovern a peu de carrer i poca cosa més.
Fa molt que no coincidesc amb ell, però quan ho féiem amb més assiduïtat, sempre recordava aquell moment i em retreia la poca traça amb què vaig tractar la seva aflicció. Trenta-tres anys després, estic ben segur que esperava que li donàs el condol com si John Lennon fos un germà. I estic més segur que mai que ell, en veure’m, també pensava en aquell 8 de desembre de 1980 i en la meva estupidesa, en no voler compartir amb ell el drama.
Encara avui m’empegueesc de la meva gelada reacció. No s’ho mereixia ni el conegut compungit ni el Beatle que ho va imaginar tot perquè mai no ens manqués cap somni ni cap causa per perseguir-los.
I per no oblidar-ho, escolt unes quantes vegades la cançó que George Harrison dedicà al seu col·lega: All Those Years Ago. I seguint l’espiritualitat de Harrison pens que, encara que mai no resi, no ens faria cap mal pregar a Lennon, ara que ja viu l’eternitat, que espanti l’esperit de les mentides que vola lliure per aquest deplorable món de la llum. Fa molts d’anys que Lennon ho va dir tot, ho va imaginar tot. I encara ho diu i ho imagina.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!