marginàlies

les roses mortifiquen els espills
les abelles inoculen la immortalitat a les paraules
els homes sestegen damunt les seves pròpies despulles
els poemes dels seus gossos lladren de ràbia
draps bruts sobre mans de criatura
contra l’amor, el vertigen d’un mot
el temps es multiplica com els peixos a la recerca del pa
la passió dels arbres mustien les flors
del jardí de ganivets els espills assequen flors d’aigua