marginàlies

En el vídeo “D’on venen els versos 2025” que la Fundació Mallorca Literària ha dedicat a Antoni Vidal Ferrando i la seva poesia (https://www.youtube.com/watch?v=nHJYnx2A0r8&authuser=0) el grandíssim escriptor santanyiner diu que fa versos -o escriu- per la necessitat de conèixer -i conèixer-se-; per la fe que té en les possibilitats de les paraules; per posar nom a les coses que passen; per poder veure les cares ocultes de la realitat i pel plaer estètic. Profund i diàfan, als antípodes de la lleugeresa. Per això, la veu d’Antoni Vidal és d’aquelles que es fan i s’han de sentir amb molta freqüència.

I ara que els Estats Units de Nord-Amèrica i Israel han començat a bombardejar Iran iniciant una guerra de la qual uns molts pocs en trauran molts de beneficis i el món sencer en pagarà molt cares les conseqüències, revé el seu poema “Ja tornen” del seu darrer recull “Entre dues fosques”:

“Ja tornen. Venen de refugis tenebrosos mentre vomiten òlibes, tota mena de rèptils. Avancen i exasperen mar i terra amb la ferocitat dels seus himnes. Saben què cerquen i molta lletra menuda. Ben aviat passaran a l’acció, pararan emboscades, de cuneta en cuneta, voldran aniquilar-nos amb encanteris i glavis. Al capdavall no quedarà ni un just, cap testimoni per recriminar-los-ho. No debades els arbres ja fugen i els ocells i les flors, entre laments, es mimetitzen”.