Caldria retornar a les catacumbes
només amb el silenci per companatge.
Fer cul enrere per veure debanar-se
des del començament la troca d’aquesta
follia sense nom que ens posam per llavis.
Ens caldria menjar silencis, només,
i engegar d’una vegada tots els signes
jeroglífics que amaguen, juganers ells,
els vers sentits de les callades del vent
i dels mots capaços de foragitar
la merda, la misèria i el cabdillisme.
Amb quina urgència ens cal cercar el primer
pit ardent per repassar-li l’espinada!
Què és de peremptori mirar de prim compte
els brams d’aigua i pell que corren a la vora
de la més bordassa sembrada d’estàtues
en què hem convertit els carrers ciutadans!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!