marginàlies

Ja ets terra.
La terra que estimaves.
La que conté els millors substrats
per seguir congriant causes i utopies, lluites i poemes.
Ja ets la terra
que et permetrà seguir descrivint albes rebels
i crepuscles d’indignitats i altres infàmies.
La terra
des de la qual no et perdràs detall
del que diguem i no facem,
del que callem per covardia,
del nostre silenci davant qualsevol injustícia.
Ja ets la terra
que et dictà els versos més bells,
la que et nodrí amb la saba dels insurgents que marquen
tostemps el camí d’alliberament de la bona gent.
Ja ets la terra
que volies ser
i d’ella no en naixerà cap plany ni cap renúncia;
ni cap suborn, ni traïda.
Ja ets la teva terra
i d’ella en brostaran instadors del bé comú i de la bondat,
síndics de greuges, compromissaris de la llibertat
i amadors insaciables.
D’aquesta terra que ja ets
en naixerà la força necessària per aplacar l’odi que assetja
la nostra pàtria i qui estima qui vol sense atendre el seu sexe.
Aquest va ser el jurament i el complirem perquè
ja ets terra,
la nostra terra.