Ara mateix Leonard Cohen em xiuxiueja a l’orella que fa un glop de vi, encendrà una cigarreta, prendrà el banjo i s’asseurà al lloc de l’embús que li tenen reservat. Això o una cosa així diu a “Boogie Street”.
Fa bé escoltar Cohen quan ja no ens desconcerta la bellesa i a totes les portes de la dignitat humana hi han penjat mapes de sang i carn. En aquest instant gens cohenià que cau en punta per fer mal no hi veig cap corona de llum i sí exèrcits d’ombres que aombren.
No, no ballen els carrers ni s’hi atreveixen a néixer les males herbes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!