marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 de setembre de 2012
1 comentari

INSISTINT EN EL DÈFICIT FISCAL DE LES BALEARS

Atribueixen a Groucho Marx la sentència que diu: “La política és l’art de cercar problemes, trobar-los, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats”. Seguint aquesta línia tan enlluernadorament grouxomarxista -se suposa- hem de convenir que José Ramón Bauzá és un excel·lent polític perquè en divuit mesos ha cercat tots els problemes illencs, els ha trobat, n’ha fet un diagnòstic més fals que Judes i hi ha aplicat remeis no sols equivocats, sinó incendiaris en tractar drets socials i lingüístics, sobretot. 

 

L’antiillenquisme del bauzanisme imperant, però, no sols s’ha manifestat de forma terminant en aspectes educativoculturals i lingüístics, sinó també en la seva política econòmica basada, purament i simple, en seguir el dictat restrictiu de la metròpoli que de sempre ha perseguit amb voracitat humiliant la butxaca dels contribuents i petits i mitjans empresaris balears.

Que les Illes Balears i Pitiüses són un dels països més econòmicament depredats de l’estat, fa temps que ho diuen ben clarament les dades que el propi govern de Madrid va donar el 2008 referides al 2005. Segons aquestes dades oficials, les Illes aportaven anualment a l’Estat i via imposts 3.190 milions d’euros que no retornaren. Tenint en compte que la tendència d’aquesta depredació, lluny de reduir-se s’ha mantingut o augmentat, parlar d’espoli fiscal no és cap desbarat.

Com no ho és tractar de robatori els “cèntims sanitaris” que surten de la benzina que pagam els ciutadans de les illes -la més cara de l’estat- per injectar-los a la gestió sanitària i que des de l’1 de maig són per Madrid. I el president Bauzá ja ha manifestat que no fa comptes reclamar-los per ara. Mentrestant, es restringeix la permanència o la incorporació de moltes persones al sistema sanitari públic, es grava l’adquisició de la targeta sanitària, es redueixen llits hospitalaris i les llistes d’espera creixen desmesuradament i sense control, per posar sols uns exemples.

Fins ara, però, eren comptades les persones i entitats que posaven en evidència aquests greuges i atacs; persones i entitats que eren menystingudes sistemàticament per les autoritats polítiques i econòmiques. Ahir, però, va ser Joan Gual, president de la Cambra de Comerç de Mallorca, persona important i a la que no se li poden atribuir vel·leïtats extremoses, qui digué en un acte públic que “si en aquest moment el dèficit fiscal estigués actualitzat, els problemes del vicepresident estarien molt alleujats”. En altres paraules, si els illencs no haguéssim estat carn d’espoli durant tants anys, ara mateix ploraríem però amb uns altres ulls.

El mateix es pot dir de les patronals del comerç Pimeco i Afedeco que ahir abandonaren una reunió del Consell Assessor de Comerç cansats de no ser escoltats pel govern Bauzá i de no comptar amb el seu suport. Sols escolta i atén, diuen, els interessos de les grans superfícies, corporacions empresarials multinacionals alienes al que són i representen les Illes. Així, a part de blasmar la llengua i la cultura pròpies, el bauzanisme també menysté l’empresariat illenc, prova més que evident que allò que vol és convertir-nos purament i simple en una província explotada fins a extrems inconcebibles.

En altres indrets i en altres polítics, aquests dos tocs d’atenció farien variar rumbs. Malauradament no serà el cas perquè el bauzanisme no és d’aquest món; vull dir que no és ni de Mallorca, ni de Menorca, ni d’Eivissa ni de Formentera. És autènticament i castissa metropolità, dirigit pel mateix govern que, just ahir, aprovà un Reial Decret pel que es concedeix la Gran Creu de l’Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil a la Verge del Pilar. No se’n detallen els mèrits que la justifiquen.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Del digital del New York Times d’ahir
    ” Dels 16 estats d’Alemanya, només 4 fan pagaments d’ajust destinats a igualar les condicions de vida al país. Baviera l’any passat va transferir uns $ 3,66 mil milions, gairebé igual a la suma dels altres tres contribuents nets, Hessen, Baden-Württemberg i Hamburg.”

     http://www.nytimes.com/2012/09/27/world/europe/bavaria-political-shifts-could-have-wide-effects.html?pagewanted=2&_r=0&ref=europe

     

Respon a Miquel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.