marginàlies

Per ventura sí que el secret per alliberar inquietuds és no imposar la intenció a res del que engegam, talment com ho fa el meu preceptor menor quan dibuixa o pinta, una de les distraccions més habituals en ell.

Agafar un foli i qualsevol llapis de color, i pintar o dibuixar el primer que passa per la seva pensa que va a mil per hora i amb determinació, mentre cantusseja qui sap què.

Deixar que sigui l’espontaneïtat qui marqui camí ben lluny de l’arrogància que té bo de fer caure en el patetisme. Seguir l’ordre de la naturalitat i en trobar que n’hi ha prou deixar-ho anar, mirar el resultat i a partir d’aquesta observació atenta fer les consideracions que es creguin oportunes.

I immediatament oblidar-ho tot (obra i crítica), com si no s’hagués esdevingut mai, i prendre altre cop paper i llapis de color, i tornar a deixar que sigui la impulsivitat qui ens estimuli les passes, els tactes i les paraules.