marginàlies

Haurien d’imperar més, les roses i els llibres. Avui prenen alguns carrers, unes i altres, però tanmateix continua costant que penetrin en les cervelleres i els sentiments dels homes –i de les dones, per no exasperar segons qui.

M’he fet amb els llibres que volia i la rosa en una llibreria palmesana noblement suburbial –o gairebé, que la compactació de Ciutat i les facilitats de comunicació converteixen en barris viles veïnes- i m’he alegrat d’haver pogut celebrar la festa lluny del brogit del centre històric i comercial. Per transgredir que no quedi.

La majoria d’escoles han abocat els escolars a la festa i les tendes bigarrades dels xinesos també oferien roses de tot color. Una senyora de casa bona –el pas i el vestit no mentien- mostrava altiva el llibre i la rosa. Donava la mà a una nina que acabava de sortir d’escola i que li demanava quan li tornaria a contar la rondalla d’en Joanet de l’Onso. En haver dinat, li ha contestat la dama.

També a mi m’agradaria sentir la rondalla contada per una senyora amb criada. Em conformaré a fer un mos atrafegat per començar a llegir, avui mateix, “Miracle a Llucmajor”, de Sebastià Alzamora.