marginàlies

Dilluns dia 11 s’apagà la televisió analògica i s’encengué la digital. Deia Gabriel Bibiloni el diumenge  passat que aquesta extinció no era cap problema, tanmateix. Per ell, “el problema és que no hi haurà apagada digital”.  I val a dir que és ben substanciós el qüern d’elements que, així, de cop, se  m’acudeixen per fer costat al parer de Gabriel. El primer, que no millorarà gens la qualitat general de l’oferta televisiva que ara mateix presenta uns índexs d’excel·lència paupèrrims; que seguirem patint onades encara més grans de beneitures, en uns casos, o d’impietat generalitzada contra tot allò que ens és propi. I, finalment, que l’oferta de televisió en català perd molts actius.

Com sigui, la televisió digital ja és aquí i no tothom hi pot accedir amb garanties. El panorama a les illes Balears, en aquest sentit, és depriment, car als problemes de sintonia d’algunes zones s’hi ha d’afegir que hem perdut els dos canals de la televisió valenciana que fins ara es veien en digital i, sobretot, el Canal 33 que des que es creà arribava a l’arxipèlag. Rectific: s’han apagat definitivament a Mallorca, perquè a Menorca, Eivissa i Formentera fa mesos que ja no es reben. Insistir, en aquestes circumstàncies, en reciprocitats i en espais comunicatius en català, a més de dos els farà vessa –o ràbia-, i en tindran tots els motius del món.

Fa molts de mesos que des d’amplis sectors del teixit cívic de les Illes –i no sempre amb la complicitat que calia- s’adverteix d’aquesta minva de presència del català en el nou mapa televisiu en digital dissenyat a Madrid, evidentment. En aquest sentit, l’Obra Cultural Balear, que sempre ha defensat la lliure recepció –això vol dir sense fronteres, d’acord amb les recomanacions de la Unió Europea- en tot el territori de parla catalana de totes aquelles emissions televisives i radiofòniques en català tinguessin l’origen on el tinguessin, fa prop d’un any que no es cansa d’advertir aquest retrocés més tràgic que no inquietant.

Mercès, en part, a les seves accions i pressions, s’aconseguí un múltiplex més per on havien d’arribar un mínim de quatre canals –perfectament ampliables a cinc- del nostre àmbit i en català. Fa molts mesos que és aquí el múltiplex i encara no s’ha engegat. Informen del Consolat que s’hi ha començat a treballar… Ara? Quan l’ase comença a morir-se de rialles?

L’OCB, en un comunicat emès ahir “lamenta aquest fet, que demostra la deixadesa del Govern de les  Illes Balears”. Efectivament, és gravíssim que, existint el compromís polític dels executius principatí i illenc de garantir en digital i, com a mínim, la recepció del Canal 33 i d’altres emissores en català, el govern de l‘arxipèlag hagi deixat passar l’apagada analògica sense complir el compromís. L’OCB també recorda al govern de les Illes que “un dels aspectes bàsics que varen dur al canvi polític a les Illes Balears va ser l’oposició a la política lingüística de l’executiu presidit per Jaume Matas. I que entre els aspectes principals de la mobilització a favor del català hi havia la normalització de la recepció de les  televisions en la nostra llengua, així com l’arribada de nous canals. De fet, l’acord de govern obliga a assegurar la recepció de les ràdios i televisions en català”. I malgrat això, uns (els continentals) i altres (els voltats de mar) han engegat una cursa de despropòsits en el decurs de la qual el senyal TV3 ha estat substituït pel seu canal internacional (TV3.cat) –som estrangers, els illencs, per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió?- i s’han eliminat el Canal 33, TVVI i 24.9.

Ja ho sabem, que les raons del mercat, els manyucladíssims “drets d’emissió”, són més drets i compten més que els nostres com a catalanoparlants de dret restringit. I lluny d’avançar en la resolució d’aquest aparent atzucac, ens determinen quins canals podem rebre els illencs i quins altres no. I per no repassar el dial radiofònic en el qual totes les emissions públiques en català que arriben a les Illes estan amenaçades de desaparèixer per les concessions en castellà atorgades pel govern de Jaume Matas, que situà estratègicament a tocar de les que emeten en català. Això pel que fa al país nostre enmig de la mar, perquè si fem un cop d’ull al País Valencià, l’aridesa ens estimularà força la vergonya.