Tant per l’Obra Cultural Balear com per als que estimam aquesta terra nostra voltada de mar començam una setmana molt intensa que ha de culminar de manera aclaparadora diumenge que ve, a partir de les 18 hores, a Palma. A la manifestació que començarà en aquesta hora a la plaça ciutadana de la Porta Pintada no hi pot faltar ningú dels que creiem que la nostra parla no pot anar a remolc de res ni de ningú; que no pot ser arraconada ni molt menys humiliada; que ha d’ocupar el lloc de preeminència que per història i naturalesa li pertoca. Ningú ja no dubta que els qui volen condemnar a galeres el nostre parlar català de Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera, volen proscriure la forma en què els illencs ens relacionam amb la matèria i la immatèria; amb el món i la bolla; amb l’illa i fora de l’illa.
Sobren les raons per rebel·lar-nos contra la ideologia que impera ara mateix al Consolat de Mar i que no vol de cap de les maneres que la cultura i la llengua a la que devem el llinatge presideixin honorablement les nostres institucions. Per això, es contraposa la construcció del país que volem i que es reflecteix en el lema tan mer i rotund com “Sí a la nostra llengua”, a tots els projectes destructors que executa i executarà un govern insensible a tot allò que no s’adigui amb el seu provincianisme tronat i xaró. Hem de tornar a fer sentir la nostra veu majoritària. Hem de tornar a omplir d’agermanats els carrers de Ciutat units per un sol clam: manifestar al govern que gens no estima les illes que mai no donarem el braç a tòrcer per tot allò que fa a la nostra llengua, a la nostra cultura i al nostre país. Que mai no consentirem cap pas enrera en allò aconseguit fins ara en el llarguíssim procés de normalització lingüística. Dir-los ben clar a aquests governants que tant castiguen la nostra manera de ser i d’expressar-nos, que el futur més digne d’aquest arxipèlag s’escriurà amb la llengua que des de fa prop de vuit-cents anys ens marca el coratge, el sentiment i l’excel·lència. I parlant d’exquisitats, dir que són moltíssims els creadors mallorquins que donen suport explícit a aquestes mobilitzacions. Valgui d’exemple Antoni Vidal Ferrando, la imatge del qual il·lustra aquest apunt i que ahir llegí el manifest a s’Alqueria Blanca.
