He conegut l’home sol, el que escapa
de la llum encalçant muricecs lloscos.
Aquell que no mira ni bocabada,
qui de res s’admira, que calla sempre
i que es dilueix en les hores mortes.
I diu que sap molt bé amb què fa frontera
la consciència de carn pensada,
i que desescriu amb prou paciència
les cartes d’amor que voldria escriure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!