marginàlies

Ahir a Ca n’Alcover salpà la Fundació Jaume Santandreu i Sureda. En aquesta singular avarada hi prengueren part el president de la Fundació, Miquel Àngel Castell, Jaume Mateu i Martí, membre del patronat, i Maria Muntaner, editora, ja que en el mateix acte es presentà el llibre de poemes inèdit de Jaume Santandreu “La mar esgarrifa rampes”.

Miquel Àngel Castell exposà els motius pels quals s’ha creat la Fundació: “L’hem creada per fer-nos responsables de tot el que ell va aixecar. Tota la dedicació extraordinària d’en Jaume a la cultura i a la lluita contra la marginació social a Mallorca no pot quedar silenciada ni oblidada. I per això, per preservar i donar a conèixer com es mereix el seu llegat hem constituït la fundació que no neix per ser un fòssil, sinó per ser una eina viva, incòmoda i transformadora, exactament com ho era ell”.

Quant a les finalitats digué que: “Aquesta entitat es crea amb uns objectius molt clars, molt concrets, que volem complir fil per randa amb la vostra ajuda:

• Primer: Ens cuidarem de la conservació, el manteniment i la millora de tot el fons documental d’en Jaume i dels espais que pugui ocupar. La seva memòria històrica ha d’estar a l’abast de tothom.
• Segon: Promourem la difusió de tot el seu llegat literari i de les seves aportacions en l’àmbit de l’exclusió social. En Jaume ha de continuar sent llegit i estudiat.
• Tercer: No ens quedarem en el passat. Promourem la investigació en el camp de l’exclusió social, adaptant els recursos a les noves realitats de cada moment. La pobresa canvia de cara, i hem de ser capaços de respondre-hi com demana a cada instant.
• Quart: Emprendrem i desplegarem tota classe d’accions i d’iniciatives que lluitin directament contra la marginació. Allà on hi hagi una injustícia a Mallorca, la Fundació hi intentarà posar remei.
• Cinquè: Donarem suport a les accions d’arreu dels territoris de parla catalana que contribueixin a difondre i a prestigiar la nostra llengua i la nostra cultura. En Jaume estimava profundament la nostra terra i la nostra llengua, i aquesta Fundació serà sempre un espai de defensa de la cultura i la llengua catalanes.
• I sisè, el més important de tot: Donarem tot el suport que necessiti Can Gazà perquè era ca seva i perquè pugui seguir atenent les persones que més ho necessiten, seguint el model d’atenció que ell ens va ensenyar i al qual hi va dedicar els darrers vint-i-cinc anys de la seva vida. Can Gazà no pot tancar, Can Gazà no pot afluixar. Ha de seguir sent la casa de la dignitat.

Quant a “La mar esgarrifa rampes”, Jaume Mateu digués que és “la crònica d’una resurrecció, del retorn a l’essencialitat de la naturalesa i de la infància que Jaume Santandreu va viure amb plenitud”. També indicà que és “la seva darrera creació en vers i es pot considerar, a la vegada, el seu testament, que no és altra cosa que un compendi de gratituds sense cap espai ni per al ressentiment ni per als subterfugis: d’ample panorama, clar, diàfan, acolorit, a raig, aficadís, sense estridències però incòmode, incisiu. Introspectiu i extravertit a parts iguals, passa comptes amb ell i amb el món que ha creat per extreure’n clarícia”.

Aquest llibre es pot trobar a les llibreries al preu de 14 euros.