marginàlies

Malauradament, d’aquests dies d’aiguats violents sobre el nostre arxipèlag, no n’aprendrem les lliçons que necessàriament hauríem d’aprendre. La primera, per ventura, és que l’aigua, per a aquests nostres verals, quan cau amb desmesura -i cau estiu i hivern-  pot fer molt de mal; que són freqüents les gotes fredes, altrament dites DANA. Un mal que augmenta fins a límits insostenibles si, a l’hora d’actuar sobre el territori, no ho tenim en compte, que pot fer matx: atendre escrupolosament les zones inundables a l’hora de projectar habitatges o carreteres;  mantenir nets i a fons els torrents i no empetitir-los; no construir-hi a les vores; a aquestes mateixes vores prohibir-hi l’aparcament de cotxes…  Ben cert que tractar convenientment 204 litres de pluja per metre quadrat en dues hores és impossible; això no obstant, contemplar les gotes fredes, que no són gens remotes, evitaria alguns desastres.

Ben igual es pot dir dels visitants i turistes que, a conseqüència de les tempestes, han vist cancel·lats o retardats sense data el seu vol de retorn als seus llocs d’origen i que no han pogut aconseguir cap plaça turística veient-se obligats, per això, a passar els dies i les nits als aeroports. No em faran creure que els hotelers no els puguin fer lloc, que no puguin atendre, per manca de previsió o excés de gasiveria o usura, una emergència com aquesta. La qualitat que prediquen i pregonen sense fonament, també ha de contemplar poder acarar amb totes les garanties les emersions que poden esdevenir. I l’emergència climàtica, evidentment.