marginàlies

L’acidesa de la llimonada li desvetlla les llàgrimes i una esgarrifança general li sacseja el cos. Seria excessiu i pretensiós afirmar que també ho fa amb les seves pensades. No li agrada especialment, el suc de la llimona amb una part generosa d’aigua. Encara en ple estiu i amb un grapat de glaçons el tolera per aquietar la set, que també es desficia amb la calorada, però havent començat la primavera no és una de les bevendes que sol consumir. Però  fa la llimonada amb les seves llimones, les del llimoner que tracta franciscanament i amb cura, que li ofereix el fruit durant tot l’any, i no consent que es perdi cap llimona per tractar-se de cosa gairebé sagrada. A mesura que el llimoner en fa, prepara presents per parents i amics, i a la resta les estotja per si n’ha de ratllar qualcuna a l’hora de fer un pasta dolça o si n’ha d’incorporar la peladura d’una a un guisat. De la resta, se’n fa llimonada adesiara.

Sap que la llimona és molt rica en vitamina C, la qual cosa afavoreix la fortalesa del sistema immunològic i, per això, és molt bona per combatre els refredats, l’estimulació del cervell i les funcions nervioses. En eliminar amb certa rapidesa les toxines del cos, també millora molt el tracte urinari.

Pensa en totes aquestes propietats mentre es beu la llimonada a glops discrets i és com si l’acidesa perdés potència. I es torna a dir que s’hauria d’aixecar un quart abans per preparar-se, cada dia, el suc d’una llimona amb aigua teba, que fa que les propietats llimoneres siguin absorbides pel cos de forma més ràpida. Si ho fes, es torna a dir, el seu cos li ho agrairia molt, però és tant del dormir que exhaureix fins al darrer instant el temps disponible per no fer tard a la feina. I negociar un quart d’hora menys de son és inviable, ja s’ho diu d’antuvi.