marginàlies

Gerda Taro, nascuda Gerta Pohorylle, avui fa cent catorze anys que va néixer a Stuttgart. És coneguda -i no suficientment, tanmateix- per ser la primera fotògrafa -o fotoperiodista- que morí en conflicte bèl·lic, concretament a Madrid, en el decurs de la Guerra Civil, tornant de la batalla de Brunete. Després de caure de l’estrep del camió on anava, en ple contraatac aeri del feixistes, un tanc de l’exèrcit republicà l’atropellà. Morí el 26 de juliol de 1937 i indecentment jove: als 26 anys.

A París va conèixer el fotògraf hongarès Endre Friedmann, que li ensenyà l’ofici, i amb qui creà el nom Robert Capa, un suposat fotògraf d’èxit nord-americà, en veure que, individualment, els seus treballs no eren gens ben rebuts. Ells dos, al darrera d’aquest nom mític, cobriren la Guerra Civil Espanyola on Gerda, com ja s’ha dit, hi morí. Per aquesta circumstància, la de compartir nom, es fa molt difícil determinar de qui són realment les imatges que, d’aquest conflicte, en deixaren per a la posteritat.

I també tal dia com avui del 1937 va se enterrada a París on Pablo Neruda i Louis Aragon en feren l’ofici fúnebre.