marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
5 de març de 2013
0 comentaris
GEOGRAFIA DE CARN I HÀLIT
Parla sempre a través de les mans, fill meu, amb el cap en el cor i amb el tacte encrestat tostemps en la mirada. Defuig el contacte amb els monosíl·labs, que són tòxics de mena, i compromet-te amb el rigor i l’exigència de les esdrúixoles, que són sàvies i juganeres.
Sense paraula, fill, l’home, en el rang de evolutiu de les espècies, seguiria gregàriament el llimac.
Acara’t fora por, fill meu, als que proscriuen el vocabulari; als que d’ell en fan estelles per clavar al viu de la decència i la dignitat.
No et deixis ensarronar mai pels xarlatans del poder i pels xerraires de l’opulència, que malmeten les paraules per obtenir substancioses plusvàlues manipulant la ignorància i atiant la misèria.
No oblidis mai, fill, que és en els ulls de la bona gent on es troben les fonts misterioses de la vida.
Beu en els de qui t’ha demostrat estima l’aigua que allibera i encoratja els rebels.
No deixis d’escoltar atentament què et diu la inconformitat i no dubtis a assenyalar els serfs del dictat i la niciesa.
Mira d’anticipar-te a la impulsivitat de la decadència i obre finestres balconeres al temps encara no nat, encara per fer, de qui estimes; de qui t’ha agullonat el punt més sensible de la teva geografia de carn i hàlit.
Acara’t fora por, fill meu, als que proscriuen el vocabulari; als que d’ell en fan estelles per clavar al viu de la decència i la dignitat.
No et deixis ensarronar mai pels xarlatans del poder i pels xerraires de l’opulència, que malmeten les paraules per obtenir substancioses plusvàlues manipulant la ignorància i atiant la misèria.
No oblidis mai, fill, que és en els ulls de la bona gent on es troben les fonts misterioses de la vida.
Beu en els de qui t’ha demostrat estima l’aigua que allibera i encoratja els rebels.
No deixis d’escoltar atentament què et diu la inconformitat i no dubtis a assenyalar els serfs del dictat i la niciesa.
Mira d’anticipar-te a la impulsivitat de la decadència i obre finestres balconeres al temps encara no nat, encara per fer, de qui estimes; de qui t’ha agullonat el punt més sensible de la teva geografia de carn i hàlit.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!