marginàlies

Avui obre les portes el centre comercial “FAN Mallorca shopping”, en el Coll d’en Rabassa, i ho fa en portada dels tres diaris mallorquins en paper i en presència destacada en els digitals, a més de reportatges en pàgines interiors. A l’hora d’anunciar la seva obertura, com es veu, han tirat la casa i els doblers per la finestra per tal de donar a l’ampul·lós tret de sortida un aire d’esdeveniment social de primeríssim ordre. A més, els promotors han convidat les primeres autoritats illenques que, sens dubte, no es perdran el besamans.

Em fa mal i em dol tanta ostentació magnificent per presentar un macrocentre estrictament escurabutxaques i engana-mons. No puc consentir que tot siguin facilitats administratives -almenys fins ara- per aixecar prepotències consumistes d’aquesta mena que, brandant els llocs de treball directes i indirectes que creen, aconsegueixen que el poder provincià acali el cap sense atendre degudament la destrucció laboral que causen en el comerç de proximitat, per posar només un exemple i deixant de banda els perjudicis patrimonials que causen.

Acceptar aquests mastodonts voraços de diners en un territori de poc més de tres mil cinc-cents quilòmetres quadrats voltats de mar i amb una població molt més pobra que no rica, encara que superi els vuit-cents mil habitants, és una insensatesa. I aprovar el seu assentament, més propi de caps esflorats cobdiciosos que no d’un digne filet de pensament. Se’m dirà que això és l’oferta i la demanda, imbècil, i és veritat; però no és menys ver que puc enviar allà on no hi plou l’oferta i a ca na Tix la demanda, tanoca.

I fent un cop d’ull al web d’aquest shopping del que no en som gens fan, la indignació em fa pujar tota la sang a la cresta. Que se’m digui que volen compartir valors i que ho exemplifiquin amb el patrocini d’una embarcació de vela llatina, és cinisme insultant. Com ho és proclamar que anant allà tots els sentits s’obriran com una magrana i que experimentarem sensacions mai vistes.

Però en el punt que la ira ha fet el cim ha estat en llegir que tot, o gairebé, ho fan “amb caràcter mallorquí”. Què en saben, els promotors, d’aquest caràcter més enllà de detalls folklòrics? Amb quina llengua preferent en fan la publicitat? Quin paper ocuparà en els negocis que arreplega inclosos els cinemes? Ens hem de creure que el volen patrocinar i potenciar, al nostre caràcter? Contrubuïran econòmicament en el seu coneixement, en l’ús de la llengua pròpia i en el prestigi de la nostra cultura? Ens volen fer creure que perquè el seu logo sigui una rodella semblant al ramell d’un molí d’aigua mallorquí saben prou bé quin punt calça el nostre caràcter?

Podem passar sense comprar-hi res, de veres.