marginàlies

Són pinces, agulles, o gafes, objectes molt útils i que ben pocs admiren. Per a mi són gafes d’estendre roba des que era molt criatura i de sempre m’han admirat, no sé exactament per a quina estranya raó. Amb gafes hi he fet marcs de fotos, armes llancívoles molt rudimentàries, falques o tascons per a travar portes o m’han servit, i em serveixen!,  per travar papers o per tancar el més hermèticament possible les bosses de patates fregides que no s’han acabat, les galetes quan s’espenya el plàstic o les bosses de sal a mitges.

No se sap ben bé quants anys tenen, encara que el nord-americà David M. Smith, el 1853 va crear i patentar el model que coneixem avui. Cap a la meitat del segle XX un italià naturalitzat nord-americà, Mario Maccaferri, canvià la fusta per plàstic dur. No es pot dir que la milloràs, certament. A mi m’agraden més les de fusta vella, les que s’han fet seus els fils d’estendre roba i saben trampejar el temps. M’hauria agradat inventar-les.