marginàlies

S’intensifica la pluja i un aucell,
desafiant i amb determinació,
canvia de recés en el magraner.
El rellotge de l’església no perd
calada i toca com si res no passàs,
amb un avanç que no es pot considerar
de pes ni reprovable, les tremoloses
dues del migdia. La cortina d’aigua
s’ha proposat esporuguir els vilatans,
que no s’aparten dels vidres convertits
en espiells per seguir el desaiguar
dels engolidors presos per la inquietud.
La veu dels trons es confon amb els udols
bojos dels versos que demanen auxili.