marginàlies

S’ha mort el president Francesc Antich. Ha partit massa d’hora. Són moltes les mostres de commoció i dol que es van publicant, la quaL cosa demostra que era una persona a qui li agradava la distància curta, el cara a cara, el cau d’orella més que la cridòria eixorca. Va ser el primer president socialista de les Illes Balears i en les dues vegades que ho va ser, ho va fer amb acords amb partits d’esquerra i de centre -sense entrar en matisos- que demostra el seu tarannà dialogant i estirador de carros molt carregats de tota mena de pesos. Va ser el primer president illenc que coneixia bé el terreny, tant social com polític, que trepitjava; va ser el primer president illenc que cregué fermament en el seu país fet d’illes; i que el volia conforme amb als pobles més adrets. Patí les amenaces i les ires dels milhomes del sector turístic per haver implementat l’ecotaxa, un impost que fa rialles que ara ningú no discuteix. Part damunt de tot, però, era molt bona gent; bona gent a la mallorquina; bona persona. Sap molt de greu que ja no hi sigui.