marginàlies

DE PRIMER. La campanya electoral, a les Illes, pot ser d’allò més festiva i seguidora. La candidatura de Sobirania per les Illes (SI) presenta Mateu Matas, Xurí, glosador major, que ha assegurat que farà la campanya electoral en glosa. No s’ha torbat Miquel Àngel Llauger, poeta intens, a respondre-li també en glosa des de la banda dels “Units Podem MÉS.  Abans, Maribel Servera, també glosadora acreditada, havia saludat a la manera dels més punyents, la decisió de Xurí d’encapçalar la llista electoral de SI. Per ventura sí, que la campanya electoral illenca serà glosada. I ja que hi som, una proposta a considerar seria preparar un combat de gloses per obrir gola en donar el sus a la campanya. Amb quin nom? Amb l’únic possible: “SI, Units Podem més”.

DE SEGON. La Delegada del Govern a Madrid, María Concepción Dancausa Treviño, ha decidit prohibir les estelades a la final de la Copa del rei de futbol que s’ha de celebrar diumenge vinent, dia 22, a l’estadi Vicente Calderón de Madrid. Per aquestes illes nostres que no acaben de sortir de l’infortuni , en sabem molt de prohibicions d’exhibició de símbols, sobretot de la senyera. L’impresident José Ramón Bauzá, ens en donà un bon arrap, de greuges, insults, difamacions, mentides, tergiversacions i collonades mil. El president Puigdemont i la batlessa Colau ja han decidit no anar-hi per respondre a la infàmia. Se’ls alaba el gust i la dignitat, però som dels que pensen que el Barça tampoc no s’hauria de presentar a jugar. Sé que la discussió sobre si sí o si no, no tindria fi per no arribar enlloc, tanmateix. De totes maneres la prohibició és tan bèstia que bé mereix una resposta igualment salvatge.

DE POSTRES. Ahir dematí detingueren un veí per atemptar contra la salut pública, és a dir, presumptament per emmagatzemar substàncies addictives i, igualment presumptament, per vendre-les a la menuda. Segons sembla, era la baula d’una cadena de distribució d’estupefaents que voltava gairebé tot Mallorca. El meu barri és tranquil, a prop de tot i lluny de pressions innecessàries; de bona i variada gent, per la qual cosa la detenció del veí detingut i el  corresponent desplegament policial i mediàtic, ens ha trastocat. No ens hem sabem avenir. Ens costa creure que entre nosaltres, gent de pau i gust per la calma, hi pugui niar la part més fosca de la persona. I tanmateix, saber-ho, ens envigoreix. No ens ho creiem, que així sigui, però és així. La dona i el fill del detingut haurien de ser els primers a adonar-se’n.