marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
9 de maig de 2013
0 comentaris
FORTES CONCENTRACIONS D’IDIÒCIES I AVERSIÓ
La intoxicació de l’aire, amb fortes concentracions d’idiòcia i aversió, si res no ho atura, pot causar una pandèmia imparable i d’efectes devastadors en aquest racó de món que s’ho diu i es mira tot catalanament. Ja ho diu l’impresident Bauzá, que no dirà mai el nom de la cosa -català- perquè no vol crear conflictes on diu que no n’hi ha. S’ha preocupat prou, el marratxiner, de treure la parla de la terra que l’admet amb excessiva generositat del lloc d’honor que li correspon.
Ni sentir-ne l’olor de mar nostrada, vol. El cinisme i la maledicència de l’apotecari aprofitat esdevingut president molt a pesar seu no coneix els límits. En paral·lel, la televisió pública estatal recomana l’oració per atacar l’atur desbocat. Mala medecina per a una malura letal que delma el poble o el desapodera.
No crec que serveixi de res, tampoc, per mirar de parar els peus a l’absolutisme que inventa parles per atacar amb contundència el català: “lapao”, imposen bojament els que manen absoluta i absolutistament al català de la Franja de Ponent. Els lingüicides fan ostentació de la seva curtor i desconeixament barrejats amb malesa extrema, i la claca que paguen miserablement magnifica fins al paroxisme el seu odi a la catalanoparla on sigui que es deixi sentir.
No fa tant que es feien rogatives multitudinàries perquè plogués, que l’escassetat d’aigua arruïnava pobles i corestrenyia ciutats. Avui n’hauríem de fer perquè l’eima recobràs el poder, però em fa l’efecte que no duraríem res, reunits: els antiavalots carregarien contra el santcrist i tot. Els moviments naturals de rebuig a tota mena de desintegracions són atacats i criminalitzats. Ens volen muts i a la gàbia.
Mal temps per a la conversa: la norma imposada és la barreja interessada de veus eixelebrades en crit. I el joc pervers de fer dir a les paraules allò que no han dit mai o a la inversa: que diguin allò per a la qual cosa no estan preparades.
L’elogi de la mentida no cessa i troba espais generosos a tots els mitjans de comunicació i en les gasetes legislatives.
No crec que serveixi de res, tampoc, per mirar de parar els peus a l’absolutisme que inventa parles per atacar amb contundència el català: “lapao”, imposen bojament els que manen absoluta i absolutistament al català de la Franja de Ponent. Els lingüicides fan ostentació de la seva curtor i desconeixament barrejats amb malesa extrema, i la claca que paguen miserablement magnifica fins al paroxisme el seu odi a la catalanoparla on sigui que es deixi sentir.
No fa tant que es feien rogatives multitudinàries perquè plogués, que l’escassetat d’aigua arruïnava pobles i corestrenyia ciutats. Avui n’hauríem de fer perquè l’eima recobràs el poder, però em fa l’efecte que no duraríem res, reunits: els antiavalots carregarien contra el santcrist i tot. Els moviments naturals de rebuig a tota mena de desintegracions són atacats i criminalitzats. Ens volen muts i a la gàbia.
Mal temps per a la conversa: la norma imposada és la barreja interessada de veus eixelebrades en crit. I el joc pervers de fer dir a les paraules allò que no han dit mai o a la inversa: que diguin allò per a la qual cosa no estan preparades.
L’elogi de la mentida no cessa i troba espais generosos a tots els mitjans de comunicació i en les gasetes legislatives.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!