marginàlies

Per mi, “Fora botiflers, fora galls! La Guerra de Successió a les Illes Balears”, de Mateu Morro, és un text que ens feia molta falta i que apareix en el moment oportú. Feia falta perquè sobre la Guerra de Successió ni s’ha dit el que mereix la contesa, ni això estudiat fins ara ha arribat al grau de difusió exigible per la transcendència que tingueren aquells fets. D’aquesta manera, a nivell popular, allò que s’esdevingué i les conseqüències que tingué –i encara té- han passat de llis per la memòria col·lectiva; ben poc o res no se’n sap. És clar que aquesta ignorància, aquesta obscuritat, ha estat alimentada i animada pels hereus d’aquells vencedors, ja que sobre el desconeixement i la inòpia s’hi poden aixecar tota mena de dictats i totalitarismes.

I del 1701 al 1715 passà molt, moltíssim!, tant que, en paraules de Miquel dels Sants Oliver que reteu Damià Pons en el pròleg: “Aleshores començà per Mallorca el veritable període d’assimilació al règim, als costums, a la cultura de Castella”.

I és, també, oportú perquè enguany es commemoren els tres-cents anys d’aquella ensulsiada, motiu pel qual s’ha creat la “Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015, del Decret de Nova Planta al Dret de decidir”. En ella, a més d’escriptors, historiadors, docents, periodistes i altres estudiosos, hi trobam entitats com la delegació de Palma de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Obra Cultural Balear, l’Ateneu Pere Mascaró, el Grup Blanquerna, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i Ona Mediterrània. Per a aquest grup que pretén difondre fins a popularitzar, en el sentit més genuí, els fets de fa tres centúries, aquest llibre pot servir de manual per recomanar i fer córrer arreu.

Mateu Morro ens presenta des del rigor històric, el tauler d’escacs i les peces que jugaran la partida, és a dir, un conflicte politicomilitar global on hi entren en joc successions dinàstiques, interessos comercials, aliances que es fan i es desfan i, sobretot, dues maneres completament diferents d’entendre el regiment de la cosa pública.

Com veurem en el text, en el ball d’enfrontaments, pactes i tractats entre les potències o imperis en declivi i els emergents, “els catalans, mallorquins i eivissencs foren abandonats a la seva sort”. Aquest abandó, la manca de suports, tingué com a  conseqüència funesta la pèrdua de la Guerra. I perdent-la, passàrem de ser un país condret, amb tots els atributs, a ser territori ocupat i regit pel dret de conquesta. Felip V reduí “todos mis Reinos a la uniformidad de unas mismas leyes, usos costumbres y tribunales governándose igualmente todos por las leyes de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo”.

La instauració borbònica, a més, tindrà un objectiu molt clar: esborrar la memòria de les llibertats polítiques i de la identitat del país. Un objectiu que, tres-cents anys després, sembla que continuï vigint amb el particular segell de l’autoritarisme borbònic: dictant providències “templadas y dissimuladas para que se consiga el efecto [bé sigui la imposició del castellà o l’espoli fiscal] sin que se note el cuydado”.

Per a molts, aquest impecable manual històric de la Guerra de Successió a casa nostra preparat per Mateu Morro pot ser la primera llum sobre un temps i uns fets que cal conèixer per entendre què i com som els illencs, quines són les nostres deus. Com bé diu Damià Pons en el pròleg, “conèixer-nos com a país és una premissa essencial per a decidir i construir amb llibertat el nostre futur”.

Perquè, al cap i a la fi, és el futur que, com a poble, cal guanyar a cops d’estudi, coneixement, decisió i dignitat.