marginàlies

Jaume Santandreu, síndic general, coc en cap i ànima de Can Gazà, no ha esperat la data tradicional per fer el betlem, el dia de la Immaculada, i ahir, qui sap si per allò de ser-hi a temps, ell que és ansiós de mena, el muntà a l’entrada noble del casal.

Enguany ha volgut agermanar Ucraïna, Gaza i València voltant el clam “Un Nadal florirà la Pau”. A la poesia visual que n’ha resultat hi preval l’aridesa, l’absència humana, tot de natures mortes entre la runa que deixa la guerra i el desesper ruïnós de qui ho ha perdut tot i sobre la desgràcia del qual, els de sempre, els del pom del poder absolut, hi faran negoci. Fins i tot Josep, Maria i l’infant han estat substituïts per tres cactus florits, una crida a l’esperança cada cop més cara i inaccessible per als qui res no tenen ni esperen tenir, o tot ho cedeixen al consum desaforat.

Tanmateix, si Nadal té esperit segur que es refugia en aquestes manifestacions que volen interpel·lar, provocar o sacsejar i no en la compulsió de les compres, en l’enllumenat xaró i global dels carrers, en la coreografia, l’ornamentació i la banda sonora que per aquestes dates que clouen l’any s’imposen de fa temps i pels segles dels segles.