marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
21 de desembre de 2013
0 comentaris
FESTA DE L’ESTENDARD A BUNYOLA
Anit, a Bunyola, organitzat per la Coordinadora 31D –que també organitzarà actes semblants a Sóller i a Deià- es va celebrar la Festa de l’Estendard. Encetà l’acte la Coral Minuet i el clogué el trio Estora. Entremig, Jaume Mateu i Martí, president de l’Obra Cultural Balear, llegí el Manifest d’enguany precedit del següent parlament:
Sense que ens serveixi de consol, cal tenir present que l’obstinat atac frontal al català, a la seva cultura i a la seva història que patim a l’arxipèlag no és un fet aïllat: forma part de l’estratègia per reduir la nació, ja sabeu, la que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, al Principat. Per això, el govern Fabra prohibeix parlar de País Valencià; que a la Franja de ponent en seu parlar es el LAPAO i aquí “l’altra llengua cooficial distinta al castellà”. I el darrer episodi, fins ara, la declaració d’inexistència dels Països Catalans. Com em deia aquell, si els tres principals motors d’Espanya no existeixen, en sortim d’una vegada i tornarem a ser.
Saben que el Principat se’n sortirà, perquè contra la voluntat d’un poble no hi valen beneitures, i volen a les totes establir un tallafocs potent perquè no prengui la secessió.
Aquests atacs en tots els fronts, han fet que, més que en cap altre moment de la història recent, trobassin una oposició ben armada, potent i desacomplexada.
El nostre repte és augmentar, encara més, aquesta força que, a la fi, serà imparable com ho està sent al Principat.
Pensau que la decrepitud ètica, formativa i democràtica que ens governa ara mateix no té la consistència suficient per ser perdurable. Perquè els fonaments del seu poder es basen únicament en la negació: ens neguen la història, ens neguen la llengua, ens neguen la cultura, ens neguen els símbols i ara, fins i tot, ens neguen la pertinença. I tanta negació acabarà per negar-los a ells mateixos.
Però és que també neguen la ciència, de la mateixa manera que neguen l’Holocaust o la persecució de la llengua catalana que dura tres-cents anys. Posats a negar, neguen que Ramon Llull parlàs català. Això sí: volen universalitzar el TIL perquè el partit que l’imposa és el partit dels treballadors. Emperò no volen sentir a parlar de la universalització de l’educació, de la sanitat o del benestar.
Per tant, hem de fer fora la por i fer acréixer la dignitat d’un poble que mai no morirà.
És clar que, a partir d’ara, quan ja ho han negat tot, condemnaran a la mort civil tota entitat i persona que gosi contradir els seus necis principis autoritaris. I aplicaran aquesta mort civil sense que els tremoli gens el pols. La nostra resposta, per tant, ha de ser convertir cada silenciat, cada difamat o cada perseguit en el millor revulsiu per atiar més el foc de la decència, de l’honor, de la responsabilitat extrema.
Pensem que ja ha arribar l’hora de l’afirmació individual. Vull dir que tots, individualment, ens haurem d’identificar com ho ha fet Ferran Cano, en un gest que l’honora, retornant el Premi Ramon Llull i rebutjant la medalla d’Or de Ciutat. D’aquests gests, com dels difamats, n’hem de fer causa col·lectiva. Si som capaços de fer-ho, no cal témer res. I, per sobre de tot, no hem d’oblidar mai que el seu poder, el poder que apliquen manu militari per tal de sembrar la misèria cívica, educativa, cultural i ètica, és el poder de l’esclavatge, de l’argolla, del dictat. I que la nostra causa es fonamenta en el coneixement, en la formació, en el rigor, en l’excel·lència i la llibertat, els atributs que ells abominen.
Saben que el Principat se’n sortirà, perquè contra la voluntat d’un poble no hi valen beneitures, i volen a les totes establir un tallafocs potent perquè no prengui la secessió.
Aquests atacs en tots els fronts, han fet que, més que en cap altre moment de la història recent, trobassin una oposició ben armada, potent i desacomplexada.
El nostre repte és augmentar, encara més, aquesta força que, a la fi, serà imparable com ho està sent al Principat.
Pensau que la decrepitud ètica, formativa i democràtica que ens governa ara mateix no té la consistència suficient per ser perdurable. Perquè els fonaments del seu poder es basen únicament en la negació: ens neguen la història, ens neguen la llengua, ens neguen la cultura, ens neguen els símbols i ara, fins i tot, ens neguen la pertinença. I tanta negació acabarà per negar-los a ells mateixos.
Però és que també neguen la ciència, de la mateixa manera que neguen l’Holocaust o la persecució de la llengua catalana que dura tres-cents anys. Posats a negar, neguen que Ramon Llull parlàs català. Això sí: volen universalitzar el TIL perquè el partit que l’imposa és el partit dels treballadors. Emperò no volen sentir a parlar de la universalització de l’educació, de la sanitat o del benestar.
Per tant, hem de fer fora la por i fer acréixer la dignitat d’un poble que mai no morirà.
És clar que, a partir d’ara, quan ja ho han negat tot, condemnaran a la mort civil tota entitat i persona que gosi contradir els seus necis principis autoritaris. I aplicaran aquesta mort civil sense que els tremoli gens el pols. La nostra resposta, per tant, ha de ser convertir cada silenciat, cada difamat o cada perseguit en el millor revulsiu per atiar més el foc de la decència, de l’honor, de la responsabilitat extrema.
Pensem que ja ha arribar l’hora de l’afirmació individual. Vull dir que tots, individualment, ens haurem d’identificar com ho ha fet Ferran Cano, en un gest que l’honora, retornant el Premi Ramon Llull i rebutjant la medalla d’Or de Ciutat. D’aquests gests, com dels difamats, n’hem de fer causa col·lectiva. Si som capaços de fer-ho, no cal témer res. I, per sobre de tot, no hem d’oblidar mai que el seu poder, el poder que apliquen manu militari per tal de sembrar la misèria cívica, educativa, cultural i ètica, és el poder de l’esclavatge, de l’argolla, del dictat. I que la nostra causa es fonamenta en el coneixement, en la formació, en el rigor, en l’excel·lència i la llibertat, els atributs que ells abominen.
Comparteix això:
Relacionats
NO ES FAN GÀBIES PER A CIGALES
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!