marginàlies

He dedicat el Dijous Sant a llegir d’una tibada “Les clavegueres de l’estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya”, de Jaume Grau, editat per Casa Catedral. Grau va ser el guionista del documental “Las cloacas de Interior”, dirigit per Jaume Roures, i sobre aquest treball presenta ara aquest text que aprofundeix en l’escàndol més gran de la democràcia espanyola, com bé s’indica a la contracoberta.

Es tracta d’una obra que hauria de ser de capçalera, altament recomanable i que aporta molta d’informació, moltes de dates, moltes de dades i moltes baules per comprendre, atendre i entendre la guerra bruta, una pràctica al marge de tot control amb l’objectiu únic de destruir qui sigui.

Fa un repàs a la història d’aquesta pràctica fètida però se centra en la que es desplega a l’Estat espanyol en el període que segueix a la mort de Franco fins als nostres dies, és a dir, durant la “Transició”, un terme que indica que aquest Estat va cap a enlloc, cap a la perpetuació dels privilegis del franquisme. Com diu Patrícia López en el seu paratext, “la transició que fa quaranta anys que dura i del túnel de la qual les clavegueres no volen que sortim mai”. Tanmateix, Jaume Grau ens recorda que “a l’Estat espanyol ha funcionat ininterrompudament des del final de la Guerra Civil fins avui”.

I d’aquests quaranta llargs anys de clavegueres repugnants, se centra especialment en la persecució implacable de l’independentisme al Principat de Catalunya, emfasitzant que “L’actuació de les clavegueres sempre coincideix amb els moments importants del procés sobiranista, des de la primera consulta a Arenys de Munt l’any 2009 fins al referèndum de l’1 d’octubre 2017”

És un llibre, per tant, que t’obliga a un subratllat constant i a omplir d’anotacions i exclamacions els marges per acabar de perfilar la despietat amb que actuen els clavegueristes i també per no perdre en cap moment de vista que “les clavegueres actuen al servei de l’Estat i també serveixen els interessos d’homes poderosos vinculats a les empreses més grans del país”. O també i destacat amb doble subratllat: “…l’acoblament d’interessos que es produeix a la guerra bruta: l’acció policial subterrània, els mitjans de comunicació i la Magistratura treballen en col·laboració”.

La ferum que sents en llegir aquest text imprescindible no troba sostre, de la mateixa manera que no té fons la porqueria de l’Estat a l’hora de desfer-se de qui gosa posar-li el dit a una nafra, com l’independentisme al Principat en posar en entredit la seva unitat pètria i indestructible.

I com bé indica Jaume Grau al final del llibre: “Què és el que no sabem? Fins on arriben les accions de guerra bruta promogudes des de les clavegueres?”.