marginàlies

Això és, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, esser extremadament oiós o brut. Hem de reconèixer que són ben pocs els que usen aquesta expressió i en coneixen el significat. I és ben expressiu i precís, tant en casos reals com en sentit figurat. I són molts -i moltes- que fan oi al rei Porc; basta pegar una ullada als parlaments grossos i subalterns: carregar tot l’odi que són capaços d’atresorar molts parlamentaris i parlamentàries d’aquestes assemblees de fireta contra les llengües que es parlen a l’estat corrupte fins al moll de l’os, és fer molt d’oi al rei Porc. També és cert que és un recurs molt fàcil i per ventura prescindible si es vol mantenir la compostura, el decòrum i la boca neta; que fins i tot, per a segons qui, pot arribar a ser groller.

I tanmateix la persecució de drets, la manipulació de termes com llibertat, l’acceptació acrítica d’agents deshumanitzadors, no cal donar noms, que justifiquen la cacera humana, és molt més que fer oi al rei Porc. Per això tan bèstia no hi ha expressió que valgui. I fa l’efecte que, en no trobar l’expressió precisa per a descriure aquesta bestialitat elevada a la potència infinita, acceptam  aquestes caçades humanes com, la despersonalització de les persones que es juguen la vida per arribar a Europa fugint de la inhumanitat.