marginàlies

Els nadons, després de mamar, han de fer el rotet perquè indica que haN pres la quantitat suficient de llet i els ha caigut bé. Posar-se la criatura amb el caparrí a l’indret del coll i esperar que roti és, potser, un dels goigs més plaents que ens ofereix la nostra estranya i embogida condició humana.

Amb el rotet del nadó pensava un company de lluites, alguna decepció i carretades de confiança, l’altre vespre. Parlàvem del cas Pujol i dels estralls que ha provocat en l’ànim de molta gent que hi veia un veritable pare de la pàtria; de la concessió vergonyosa i aberrant de l’hospital de la ignomínia, altrament conegut per Son Espases; de l’impresident i del seu cinisme, de la seva incompetència i de les faltes d’ortografia que comet sense que se’n penedeixi.

De fet, el penediment, acte que honora qui l’expressa, no figura a cap estratègia de rescabalament del dany infringit de cap dels polítics illencs condemnats per delictes econòmics. Hom té la sensació que no s’han desprès, encara, de l’altivesa i de la sensació d’estar per damunt del bé i del mal; de ser intocables i inaccessibles per la justícia del poble, que ells consideren populatxo. En definitiva, que les seves cuites delictives a costa de tots no són d’aquest món corrupte i corruptor que vivim amb molt de patiment els que ens guanyam la supervivència a cops de feina per compte propi o d’altri, si és que tenim aquesta sort.

Deia el company que després d’engolir tanta brutor i tant de desencís, ens cal fer el rotet. Un cop engospat tant d’engrut, facem el rotet i defequem, si cal, perquè si no, podem acabar patint més del compte i no ens convé, que el nadó que som tots plegats, és esquidifet i propens a tenir de tot.

I ja que parlam de rotets, continuava l’amic, recordem que “Ser capaç de fer amb un rot un sopar agre”, vol dir tenir mal caràcter, mal de sofrir. I “No valer un rot d’una puta”, vol dir ser inútil, no servir per res. D’aquests que no valen això, en podem començar a fer la llista ben proveïts de paper i llapis.