Fer dimecres, a Mallorca, vol dir engatar-se o, si més no, beure més copes de les que la prudència més mera recomana. La font d’aquesta dita és el mercat tradicional de Sineu, que se celebra aquest dia, i a la manera que tenien els mercaders i expositors de cloure els tractes que s’havien establert: fent surets. Hi he pensat avui en llegir als diaris que la nòmina de grans fortunes (aquelles que superen el milió d’euros “d’actius financers”, que sona d’allò més bé) a l’Estat espanyol, l’any passat havia augmentat un 5,4%. Fins i tot estan degudament comptats: 144.600 ciutadans. Podran fer bons dimecres, aquesta gentada!
Tanmateix, em sembla una crueltat, un clar atemptat contra els drets humans, tanta riquesa desaforada, quan, just a Mallorca, més del 20% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, és a dir, 218.994 ciutadans. Quants n’hi ha, de Mallorca, entre aquests megamilionaris?
I no refet de l’atac d’agrura, també llegesc que s’acaba d’inaugurar la línia d’AVE Madrid-Alacant, amb forta protesta dels alacantins. Tres horetes de no-res separen les dues ciutats. Amb aquesta línia en funcionament, l’Estat espanyol completa 3.100 quilòmetres de via d’alta velocitat… involutiva, dic amb la boca plena de ràbia. Tant de ferro en paral·lel i de fer moltíssima via converteixen l’Estat que ens escanya i ens roba l’aire en el segon amb més “alta velocitat” del món per darrera de la Xina, que té 9.537.933 quilòmetres quadrats i més o menys 1.344.130.000 d’habitants. El nostre estat depredador té 505.370 quilòmetres quadrats i 46.196.278 habitants. Les comparacions, a més d’osioses, destrempen l’estómac més feliç.
I per més ofendre, a Mallorca, el mateix estat que s’engata amb l’AVE i ens xucla la sang, el coratge i la cartera, ens nega cinc-cents milions per acabar el tren de Llevant, una infrastructura que beneficia tothom i no perjudica ningú.
Amb tanta AVE per a tants pocs milionaris es poden fer molts bons dimecres.