marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
31 de juliol de 2019
2 comentaris
FEMAR LES AURORES
El blau desacredita
el groc i la migranya
foragita el silenci
que cal per femar l’agre
del seny i les aurores.
Cap veu de les que criden
fort no valen les palles
on jeuen les misèries
els que nodreixen l’odi
i argollen les paraules.
Pesen molt els capvespres
quan la maledicència
ha segrestat la llum
i els dictats tenebrosos
han fet emmudir els versos.
I malgrat la tempesta
d’impietats i oprobis
rellueixen les falçs
i els punys que sempre gosen
liderar les revoltes.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La lectura del poema m’ha situat en el ritme mental i vital necessari, davant de tanta incomprensió.
Veure Marina Garcés declarant va ser un ruixat de distància.
La poesia és necessària, però queda tant lluny de la societat actual, com Marina Garcés dels dinosaures del tribunal.
Felicitats !!
Gràcies per la lectura tan positiva i pel comentari.