marginàlies

No fer res llevat de mirar, escoltar, sentir la pell
i el seu ressò cap endins i pensament enllà.
No fer. Ser penell, en tot cas, o orsa o batall.
Obrir el panorama i sentir, i fer inventari
del que emmagatzema la mirada sense màcules,
l’oïda sense prejudicis i la paraula desobedient.
No dir, no trencar l’harmonia del temps sense adjectius
però sí la cadena dels renous i dels fantasmes
que s’acarnissen amb les ombres i amb les petjades.
Res a fer, només veure que la fam s’ho ha menjat tot:
ja no queda terra per enterrar els seus morts.