marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 de setembre de 2015
0 comentaris

FALAQUES PER AMOR

«Qui pega, estima»: significa que el qui ens vol bé, no ens afalaga falsament, sinó que ens castiga o ens diu les veritats encara que ens resultin amargues. Així diu el DCVB, l’Alcover-Moll, sobre aquest refrany que fins no fa gaire –i per ventura encara- vigia en les relacions familiars i educatives.

Val a dir que el bonisme dels dos homenots de la nostra llengua en la interpretació de l’adagi, es topava, fins no fa gaire, amb una realitat no tan de mel i sucre. Vull dir que no fa tant que els pares pegaven tocs al cul, a la cara o al clatell dels seus fills per afermar l’autoritat. Igualment procedien els mestres amb el vist i plau dels pares, car aleshores l’opinió de les mares no es considerava docta. Així, la frase “si no fa bonda, una clatellada” cloïa moltes tutories, per dir-ho a la manera d’ara.

També és clar que quan els tocs es convertien en veritable falaca, es retreia la dita del pegar i de l’estimar, i així es convertia en excusa dels pegadors ocasionals o contumaços. És evident que el qui no ens afalaga, sinó que ens castiga o ens diu les veritats més amargues, no vol dir que ens vulgui bé.

En això, entre d’altres motes coses, pensava ahir mentre feia Via a la Meridiana i pensava en l’altra part del desencontre, és a dir, l’Estat espanyol. Assimilant la mala relació entre ell i nosaltres, els de la catalanoparla, hom diria que l’Estat ens pega perquè ens estima, cosa mala d’entendre quan d’ell només ens arriba menyspreu i càstig, escanyament i jutipiris.

Per això i per allò, en ser el llenguatge un ésser viu que es transforma i donat que començam a fer el país que volem i ens mereixem per rebequeria constant, proposaria de millorar el refrany afegint-hi senzillament l’adverbi “no”: qui pega, no estima.

Reconec que amb aquest altre, «Pegar amb la mà, és pegar a mitges» no sé què en faria. Ja sabeu que ho diuen els partidaris de pegar amb bastó o altre instrument dur a qualsevol persona o bèstia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.