marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
FACILITADORES DE VIDA
Cada persona és un món, afortunadament, i tots els món amb tots els seus moviments conformen l’univers on tot és estranyament harmònic fins que qualsevol trump acabi per embogir-los i ho retorni tot al big-bang inicial, tot sigui dit. I tanmateix, no hi ha tantes persones en el món com possibilitats d’existència s’insinuen, també benauradament. Això no obstant, les persones que més queden, que més sentiments i emocions ocupen; les que més s’enyoren, són les que faciliten la vida des del seu estadi més elemental, útil, domèstic, fins al vessant més entremaliat i complex.
És un do, com el de la paraula o de llengües. En canvi, no cal confondre-les, a aquestes persones facilitadores de vida, amb les que tenen el do de gents que, segons els Diccionari Català-Valencià-Balear, és la “gràcia especial o conjunt de qualitats atractives amb què una persona es guanya la benevolència i simpatia de la gent que tracta”. Qui facilita la vida sol partir de la generositat, aterrar en l’empatia i envolar-se i envolar-ho tot amb un cop precís d’humor. Ho acompanya necessàriament de l’escolta atenta i de l’habilitat que cal per donar la volta a la més ínfima incomoditat.
Estranyament, he parat en les persones facilitadores de vida, rellegint un de tants llibres que tenen aquest do, que són amb mi des que som quelcom semblant a una voluntat d’aurora i que no envelleixen ni es desmemorien.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una mica alambinada la redacció, em penso que bona per fer-hi aiguardent… és broma, però cert també.
M’agradaria saber la relectura de quin llibre li ha suggerit el record de les persones facilitadores de vida. Jo en recordo “La resistència íntima”, del Josep Maria Esquirol, però n’hi ha molts, és cert, que aporten rajos de llum només fixant-se en les petites coses que fan la vida més sensible.