marginàlies

Era el 28 de febrer, Dijous Llarder, enfilant cap a mitjanit, del mil nou-cents cinquanta-set. Feia tres dies que s’havia format el vuitè govern de Franco, el sanguinari, controlat per l’Opus Dei i  un any de la gran nevada de Mallorca. El fred humit, calava. L’any no era bixest; ho havia estat l’anterior, el mil nou-cents cinquanta-sis.

A Ca na Vidre, als afores de Bunyola, un filla de la vila de trenta anys es posa de part del segon embaràs. A la casa ja hi ha sa mare i sa sogra, i davant la imminència del naixement diuen al seu home, un picapedrer reputat, també de la vila, de 32 anys, que corri a avisar la comare.

Per arribar a la casa de la partera, encimbellada al peu del pujol que esguarda la vila, s’han de tenir bones cames; és malavinent. A la comare, tot i que no és molt gran, li costa avançar i el pare de la criatura pensa que és  una desconsideració avançar-la. Amb recança, perquè vol ser aviat a sa casa, s’adequa a les passes queixoses de la llevadora.

Mentre, a la cambra de la partera, les dues padrines de qui vindrà s’adonen que la criatura té pressa per ser amb elles. Entre elles es fan càrrec del naixement. La comare entra just a l’instant que les padrines comencen a netejar el nin, el primer del matrimoni, després d’una nina.

-Tenia pressa, la criatura, diu una padrina a la comare que encara esbufega per l’esforç.

-Idò qui corre, cau, li respongué eixutament la llevadora, i els digué que la deixassin fer a ella.

En haver acabar la seva comesa i a l’hora d’anotar el dia i l’hora del naixement, la comare digué que havia nascut el primer de març i les dues padrines, a l’uníson, li digueren que no, que abans de la mitjanit el nadó ja era en aquest món. De mala gana, la comare rectificà i anotà que el naixement es produí a les 23:55.

Fa seixanta-nou anys, d’això, i dels sis interessats només queda el nadó; jo. I no sé per on s’han escolat tants d’anys.